miércoles, 28 de diciembre de 2011

EL 28 DE DESEMBRE, FUM, FUM, FUM.

Benvolguts amics tots,

Avui en el día del SANTS INOCENTS es que es mès curios es que a nosaltres qui ens ha fet la inocentada es el desti.
La rentadora s'ha mort aparentment.La meva dona reclama la meva atenció per solventar el problema i atabalada com sempre em diu: "Tens un moment, si us plau? Vaig cap a la galeria on tenim la rentadora, em mostra el que passa i jo decideixo anar a buscar el lampista. Truco al lampista i em diu que ell no repara rentadores i que vagi a el SERVEI TECNIC a prop de casa.
Sense adonarme de res, vaig a la adreça indicada i esta tancat. Miro l'hora i son quasi les dues. Esta tancat, es clar dic jo i quan torno a casa, la meva dona, em mira amb un sonriure i em dona un petò. Sobran les paraules.

Busco com un desesperat les instruccions de la rentadora i m'adono que cada cop que la posa ella a funcionar ho fa amb el boto d'encendre i apagar i jo amb el botó de RESET. ¡¡¡Quin desastre soc!!!

Ara aquesta tarda em toca mirarme de dalt a abaix les instruccions i solventar el problema i si no ho assoleixo segurament trucarè a la casa de reparacions de rentadores.

El dubte es el que mes hem fot, pero tot sigui per riure una mica i a algú li tornarè aquesta onada de fets inesperats del desti en vers a nosaltres.

Una salutació magicordial com sempre i a gaudir de les tradicions nadalenques.

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

viernes, 25 de noviembre de 2011

CADA JOC I LA SEVA MUSICA-COBERTURA

Desde fa temps m'he plantejat, la importancia de la música en cada joc que interpreto quan faig magia. No nomès escollir una bona música es fonamental per la seva presentació i el joc, sino tanmateix els tipus d'instruments que s'emprean en cada joc com a cobertura de la tècnica a fer servir.

Us posarè un exemple: Que queda millor en una rutina de corda? Una música de piano o una en la que intervinguin instruments de metall? Perque?

Be, segons el meu parer si el que ha de veure el public es nomès la vida externa de la tècnica, sería millor fer servir tambè en la musica que sona, un instrument de corda com es el piano i no pas un instrument de metall que inconscientment fa pensar en posibles imans per dur a terme el truc en si mateix.

Si per exemple la vida interna del joc, es fa posible amb un metall, pero es una versió de la coneguda BOLA ZOMBIE, hauria de potenciar-se el fet de que la bola flota i per tant aniría perfecte enviar un missatge al públic amb un instrument de vent que soni durant la rutina o tambè un istrument de metall per enviar un missatge al cervell de l'espectador de la solidesa i pes de la bola en si mateixa, etc.

Aixi d'aquesta manera poden fer servir la música tambè com a COBERTURA en la construcció dels jocs musicals que facis servir al teu acte.

No pretenc fer d'aixó un dogma sino tanmateix una reflexió a considerar en el moment de montar o bè qualsevol joc aillat en una sessió de magia, o tambè en actes purament musicals d'escena.

Feu volar la vostra imaginació i si teniu a bè considerar aquest punt d'inflexió en la vostra magia, ja em direu quin es el resultat davant el públic.

Fins aviat i Bones Festes a tothom que llegeix aquest blog, que em serveix si mes no per obligarme a pensar en veu alta cada mes.

Atentament,

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

domingo, 16 de octubre de 2011

LA ACTITUT EN LA MAGIA.

Benvolguts amics,

Si hi ha una qualitat que es valora entre els mags es la actitut que es pren quan actuas en public. Hi ha qui fa riure a dojo i entreten per suposat al seu públic, qui emociona per la seva tendresa o sorpren per el seu ingeni, pero la actitut davant una errada en el espectacle es quelcom que nomès es pot adquirir preveient que aquesta errada pugui ser possible en ocasions.

L'altre dia fent el conegut joc de CHRIS KENNER "Menage et trois" i en presencia de alguns mags, al final del joc volía desfer-me de una moneda, deixan-la caure al TOPIT i en el seu lloc, va caure a terra. Com un pensament llampec em va vindre al cap que la moneda que podía haver caigut a terra podía ser perfectament una de les que tenia ensenyant a la mà esquerra. Vaig dir: " Uy s'ha caigut una moneda", vaig deixar rodolar dins aquesta mà la moneda extra i a continuació deixo dues monedas sobre la taula, recollint a continuació la del terra amb la dreta.

Faig un petit "gag" darwinià sobre les caracteristicas de las monedes i las dono a examinar. Res mes important que l'actitut prevista davant del possible error del llançament al TOPIT en questió. Ja no nomès son "taules" sino actitut despreocupada i espontanea davant aquestes situacions. Va ser si mes no curiosa la sortida.

Una abraçada i fins aviat.

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

sábado, 17 de septiembre de 2011

ESPECTACLE NOU POSTERGAT PER EL 2012

Benvolguts amics en el món de la magia,

Sabía que era dificil, pero no fins el punt que hem arribat avui en dia. He intentat dur a bon terme la producció del meu espectacle nou i a hores d'ara encara no esta a punt. Varem parlar amb en PAU MARTINEZ LLOP, que es el gerent del MUSEU REI DE LA MAGIA i hem arribat a l'acord de que era preferible oferir un bon espectacle de màgia de prop al public assistent a les nostres sessions ja que estarem en temporada alta que no intentar fer proves amb un de nou que encara que promet i molt, s'ha de rodar una mica bastant.

Aixi donçs en el proper mes d'octubre cada divendres i dissabte a les 22:30 h i fins les 23:30 h us oferire el millor del meu repertori habitual de prop i en funció de la quantitat de assistents ho farem a peu d'escenari o a la mateixa sala del bar. Vosaltres decidireu el mes adient per la vostra bona visibilitat de la taula a on ens sorprendrem i emocionarem tots plegats en un ambient d'alló mes enriquidor tant per l'esperit d'artista que tots porteu dins vostre com per els vínculs que tingueu amb la màgia en general.

Magi-cordialment,

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

sábado, 6 de agosto de 2011

VACANCES I ESPECTACLE NOU

Benvolguts amics,

En aquests temps en que tothom espera l'estiu per a marxar fora i gaudir de tranquilitat i potser alguna anima sol.litaria mirarse un llibre, anar a la platja, o potser descansar senzillament, jo aprofito per portar endavant la producció del meu nou espectacle de cara a aquesta tardor. Es dificil al mes d'agost aconsseguir fer proves de vestuari, fabricar accesoris i assolir objectius comercials per despres durant el mes de setembre fer els correponents assaijos amb tot el que necessitem i tindre a punt el nou espectacle.

Aquest nou espectacle del que no vull desvelar el seu nom encara, em satisfara molt donçs porto pensant en ell i treballant-hi fa mes de 7 anys. Esta inspirat en una novel.la que en el seu moment va ser un best-seller mundial i ben guionitzat pot estar d'allo mes be. Aixo ja es feina meva durant aquest mes d'agost. Ara be, no serà fins que el provi amb public que decidirè fer el últims retocs en les presentacions i estructura d'ell.

Si tot va be estarè al MUSEU REI DE LA MAGIA durant el mes d'octubre i espero poder arribar a temps de tindre enllestit aquest espectacle per estrenar-ho a on em vaig iniciar de jove en el món de la magia. Es quelcom que en el seu moment decidirè. De moment segueixo treballant per dur a bon terme el meu propósit gens fàcil de estructurar i completar de una manera coherent i factible en aquests temps que corren.

Fins aviat i bones vacances a tothom.

Amílkar

miércoles, 6 de julio de 2011

SOCIETATS DE MAGIA

Arrel del últim congres celebrat a Madrid organitzat pel CIMAPS, he tret les meves propies conclusions de si de veritat son necesaries les societats de magia. La pregunta sería mes ferma si ens plantegessim si els col.lectius numerosos son necesaris en el nostre ambit. Fàcil o de difícil resposta la autentica pregunta està en...Que esperem de la nostra associacio?
Demostra que un es el millor d'entre tothom? Evidentment aixo posaría en evidencia el nostre complexe d'inferioritat. O potser...Vacilar entre els membres del mateix col.lectiu? Adquirir cert rol de poder ostentant un carrec dins d'aquestes? O senzillament oferir factor huma, coneixements i oferir a qui mes o necessita i comença just ara una bona orientacio?

Com podeu veure i podreu experimentar si porteu anys en una associacio, podreu comprobar que finalment no es res de tot aixo el que impulsa al mag a retrobar-se amb els seus amics de sempre. Es, si mes no, el hàbit del comformisme social i el fet d'adquirir el rol social de mag reconegut entre tothom que habita en la mateixa societat. Aixo, penso jo, no es part de la evol.lucio que un mag ha de ser sino nomès una època de transicio en la seva perspectiva en funcio del que vulgui assolir amb la magia que farà mes endavant.

Quan ja estas documentat, tens amb qui compartir coneixements i intercambiar opinions sobre les teves propies directrius, es quan començas a adonar-te de que tot aixo ja no es necessari pero que per inercia segueixes anant a la societat per questions de vinculs afectius amb els de la teva generació. Malauradament aixo no et deixa evol.lucionar i et quedas amb alló que dominas i mes impresiona al public entès. Aixo resulta desde un punt de vista professional totalment una perspectiva distorsionada o, si mes no irreal. Jo aposto per la evol.lució, canvi d'aires i a saber diferencia ambients, sel.leccionant les meves amistats i grups amb qui gaudeixes realment d'aquest art molt nostre que es la magia. Sobretot gaudiu, assaijant, actuant, enraonant, intercambiant idees i el que es mes important, aprenent el que no heu de fer i veieu fer als altres cada cop que tracteu amb ells.

Una abraçada molt forta, com sempre.

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

domingo, 15 de mayo de 2011

PERSPECTIVES DE FUTUR

Despres de considerar les diferentes opcions que ofereix l'il.lusionisme en les seves diverses branques i posibil.litats de comercialització, he decidit que dintre de 3 anys em retirare per tal de dedicarme a la meva autentica passio que es la lectura.
Aquesta tambè es una decisió meditada igual que la de dedicarme unica i exclusivament al món del TAHURISME tal com anunciaba en un capitol anterior fa 2 ó 3 mesos.

Penso, no sempre amb encert que la meva tasca està mes que assolida i que ja he apres bastant, ensenyant que tambe es un dels valors de tindre la teva propia escola.

La raó es ben senzilla, vull anar a mès congressos, festivals i fer mes vida social amb el mags que envoltant la societat, acudir a reunions clandestines i demès. Vull tindre temps per fer mes vida de familia i dedicarla als essers estimats, el que no vol dir que no em dediqui potser a escribir un llibre amb idees meves i tecniques de tota mena. Aquestes han estat acumulades durant anys en el meu record i experiencia.

No es en absolut un adeu en el sentit estricte de la paraula sino un fins sempre incondicional, donçs continuare fent actuacions arreu on em necessiten i vulguin, pero amb mès tranquilitat i dedicació que ara.

Una salutació magi-cordial de,

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

martes, 5 de abril de 2011

FERNANDO KELLER

A la meva mes tendre joventut varem coneixer un mag que venía desde Argentina amb el seu pare i tenía evidentment una manera diferent de veure tant la magia de prop i molt mès la d'escena. Era ni mes ni menys que la familia KELLER. Varem trabar una molt bona amistat desde el principi, en uns temps en els que ser argentí estaba com una mica mal vist per les seves incursions en la nostra terra. No va ser el seu cas, donçs en tot moment, et miraba a la cara i et deía el que pensava sense mirament. La seva norma, la sinceritat i el seu objectiu, triunfar en el mercat espanyol per la seva valua propia i no pel nom que ja tenía el seu pare Oscar. Despres de compartir actuacions, menjars, pensaments i aventures diverses, em van oferir anar a Argentina a fer un tomb de conferencies per tot l'estat. La seva hospitalitat, tendresa i bon tracte varem fer llavors d'ell com un germa màgic sense fronteres. Estones molt divertides i altres encara mès. Despres de certes vicisituts, es va traslladar a Canarias, desde on ve ara a oferir-nos el millor de molts anys en el àmbit profesional, especialment d'escena i en el mercat dels hotels on el ritme i la agudesa mental tè que està al cent per cent en tot moment. Es per a mí una manera de retrobarse amb mí mateix, tanmateix un retorn a la meva joventut que espero amb ansia i il.lusió, aqui a Barcelona, casa seva sempre. Una abraçacadabrada de, Francesc-Amílcar Riega i Bello.

domingo, 6 de marzo de 2011

EL REI DE LA MAGIA

El primer cop que vaig entrar en la tenda del carrer Princesa, 11, tenía 9 anys. Em va atendre un senyor de cabell blanc que destilaba carisma només amb la manera de enraonar. Era ni mes ni menys que el Sr. Carl Bucheli, a.c.s. Recordo que li vaig dir concretament que m'agradaba la magia i havía tingut varies capses de magia, pero que volía fer quelcom seriós a partir d'ara. Em va contestar que es necessitaban anys per fer quelcom seriós en un perfecte català. Ni de bon troç, em podía imaginar que aquell home havia recorregut diversos escenaris i la seva experiencia i trajectoria artística era aval suficient com per dir-me aixo amb aquella seguretat pasmosa.

Properament em va invitar a veure un joc que deia era molt senzill per començar i que ara amb el temps encara no he vist a practicament ningú correctament. Es tractaba ni mes ni menys del jocs dels llapiços de colors que es col.locaban dins una capsa de llumins, embolicats amb un paper de seda color vermell i ell esbrinaba quin tenía amagat l'espectador i quin estaba a la capsa. Tot un miracle a les seves mans. Em va deixar pensant una estona i despres de descartar la posibilitat de que fos casualitat, donçs el va repetir 3 cops, em vaig queda maravellat i el maravellós mon darrera d'aquest senzill joc pasa a formar part del meu repertori de mag en ambits familiars.

Despres de les seves concretes explicacions i consells, assajar-lo repetidament perque sembles que no tocaba maï la capsa en el transcurs del joc, em vaig atrevir a presentar-ho a la familia en una reunió de cap de setmana, obtenint molts aplaudiments despres de repetir-ho tambè tres vegades.

Llavors es quan vaig entendre la importancia de la estrategia en la técnica del joc que estas presentant i el tractament del material empreat en cada moment.

Tota una lliço de magia que en va fer endinsar-me encara mes cada cap de setmana en aquella botiga que avui en día te altres perspectives molt mès ambicioses.

Una abraçacadabrada de,

Francesc-Amílcar Riega i Bello.