miércoles, 6 de julio de 2011

SOCIETATS DE MAGIA

Arrel del últim congres celebrat a Madrid organitzat pel CIMAPS, he tret les meves propies conclusions de si de veritat son necesaries les societats de magia. La pregunta sería mes ferma si ens plantegessim si els col.lectius numerosos son necesaris en el nostre ambit. Fàcil o de difícil resposta la autentica pregunta està en...Que esperem de la nostra associacio?
Demostra que un es el millor d'entre tothom? Evidentment aixo posaría en evidencia el nostre complexe d'inferioritat. O potser...Vacilar entre els membres del mateix col.lectiu? Adquirir cert rol de poder ostentant un carrec dins d'aquestes? O senzillament oferir factor huma, coneixements i oferir a qui mes o necessita i comença just ara una bona orientacio?

Com podeu veure i podreu experimentar si porteu anys en una associacio, podreu comprobar que finalment no es res de tot aixo el que impulsa al mag a retrobar-se amb els seus amics de sempre. Es, si mes no, el hàbit del comformisme social i el fet d'adquirir el rol social de mag reconegut entre tothom que habita en la mateixa societat. Aixo, penso jo, no es part de la evol.lucio que un mag ha de ser sino nomès una època de transicio en la seva perspectiva en funcio del que vulgui assolir amb la magia que farà mes endavant.

Quan ja estas documentat, tens amb qui compartir coneixements i intercambiar opinions sobre les teves propies directrius, es quan començas a adonar-te de que tot aixo ja no es necessari pero que per inercia segueixes anant a la societat per questions de vinculs afectius amb els de la teva generació. Malauradament aixo no et deixa evol.lucionar i et quedas amb alló que dominas i mes impresiona al public entès. Aixo resulta desde un punt de vista professional totalment una perspectiva distorsionada o, si mes no irreal. Jo aposto per la evol.lució, canvi d'aires i a saber diferencia ambients, sel.leccionant les meves amistats i grups amb qui gaudeixes realment d'aquest art molt nostre que es la magia. Sobretot gaudiu, assaijant, actuant, enraonant, intercambiant idees i el que es mes important, aprenent el que no heu de fer i veieu fer als altres cada cop que tracteu amb ells.

Una abraçada molt forta, com sempre.

Francesc-Amílcar Riega i Bello.