domingo, 28 de diciembre de 2014

ELS SANTS INOCENTS DE 2014.

BALADA DE FRA RUPERT

Fra Rupert, de les dames predilecte, menores d’aparell extraordinari, puja a la trona amb el ninot erecte
I com aquell que va a passar el rosari,
Sense gota ni mica de respecte
Als vots del venerable escapulari,
Mostrant, impudic, el que te entre
cames
excita la lascivia de les dames.
I amb veu entre bariton i tenor
Canta Rupert, l’impudic fra menor:

Gustos senyores, m’avinc
A explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons
Com els pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites
Com els pares Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics
Com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo
Com els del Pare Camilo.

Se’ls podria portar en palmes
Com aquells del mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos
Com els tenen els Hermanos.

Ni plens de noble mengia
Com els del cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes
Com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia
Com els de l’Escola Pia.

No son els grans de rosaris
Que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be
Dels frares de la Merce.



Cap paparra se m’hi arrapa
Com als monjos de La Trapa.

Ni massa tocacardans
Com són els dels Salesians.

Ni peluts, ni escadussers
Com els d’altres missioners.

Ni amb el gàl.lic i els veneris
D’altres dignes presbiteris.

Ni ridiculs ni prudents
Com ho són en tants convents.

Ni aprimats per els mals vicis
Com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans
Com els pobres postulants.

Ni amb els senyals alarmistes
Dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i l’altre dejú
Com els frares de Sant Bru.

Se’m poden contrapuntar
Amb tots els Sants de l’Altar.

No se’m poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau
Com els collons de Sant Pau.

Son peces que fan lluir
Com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs
Com els ous de Sant Tomas

I encara sobrar-ne un tros
Com passava amb Sant Ambrò.

Tenen aquell tuf honrat
Dels collons de Sant Bernat.
No m’arriben fins el cul
Com a Vicenç de Paül.

No m’escalden la titola
Com a Ignasi de Loyola.

No em freguen la pastanaga
Com a Sant Lluis Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi
Que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha al món un tal encert
Com els ous de Fra Rupert.

La que els toqui amb vehemencia
cinc-cents dies d’indulgencia.
La que en copsi la grandaria,
Fins indulgencia plenaria.
I el cul que no els és rebel
Anira del llit al cel.

No té l’esglesia Romana
Cosa mes noble i més sana,
Ni té l’Ordre Caputxina
Peça més pulcra i més fina,
Desposada a toto Servei

Ad Majorem Gloriam Dei.


Fins aviat amics.

Sincerament,

F. Amílcar Riega i Bello.